i deliri | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

deliri

Etimologia: del ll. delirium, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. psicologia
    1. Psicosi més o menys transitòria caracteritzada per un grau determinat d’incoherència i confusió mentals, d’excitació nerviosa i d’al·lucinacions, sobretot de caire visual.
    2. estat de deliri Expressió amb què hom designa el conjunt de la personalitat afectada d’idees delirants.
  2. per extensió En certes malalties infeccioses agudes, estat febril en què hom pateix al·lucinacions, confusió mental i altres fenòmens similars.
  3. per extensió
    1. Estat d’excitació violenta en què hom cessa d’obeir la raó. Ho feu en ple deliri passional.
    2. Passió, desig, entusiasme, violents, boigs. M’agrada amb deliri. Quins deliris de grandesa!
    3. tenir un deliri per (algú o alguna cosa) Tenir-hi una fal·lera.
deliri
Llegir més...