OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

diplomàcia

Partició sil·làbica: di_plo_mà_ci_a
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del b. ll. diplomatĭcus ‘relatiu als diplomes’, segons el model de mots correlatius en -àtic, -àcia, com aristocràtic, aristocràcia 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
    2. Carrera dels qui s’ocupen en aquestes negociacions.
    3. Conjunt de l’organització i del personal encarregat de les relacions oficials internacionals en nom d’un determinat govern o una determinada organització internacional.
    4. Qualitat de persuasió del personal en tals relacions.
  1. per extensió Tacte, habilitat, a portar un afer delicat.
diplomàcia

Llegir més...