OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

dissident

Etimologia: del ll. dissĭdens, -ntis, participi pres. de dissidēre ‘estar separat, estar en desacord’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení Que s’ha separat doctrinalment d’una comunitat, d’una escola filosòfica, artística, d’un partit, etc. Els dissidents demòcrates s’han unit als conservadors. Les sectes dissidents.
  2. masculí i femení per extensió Persona que discrepa sistemàticament.
dissident

Llegir més...