i drac | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

drac

Compareu: dragó1 1
Etimologia: del ll. draco, -ōnis, i aquest, del gr. drákōn, -ontos ‘monstre fabulós’; forma mig culta sorgida del nominatiu, mentre que de l’acusatiu s’originà dragó1 per via popular 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. mitologia Prototip del monstre marí primordial contra el qual lluiten els déus i els herois. El drac de sant Jordi.
  2. folklore Figura de drac de cartó pintat, de grans proporcions, d’aspecte monstruós i que en alguns casos treu foc per la boca, que hom fa eixir en algunes processons religioses en moltes poblacions dels Països Catalans.
  3. heràldica
    1. Animal fabulós representat de perfil amb cap de serpent, cos de cocodril, potes d’àguila o de rèptil, ales de ratapinyada, llengua acabada en punta de dard i cua girada en volutes i amb la punta alçada.
    2. drac monstruós Drac amb cap d’home i barba formada per serps.
  4. drac alat història Figura de drac, de mig cos de perfil, amb grans ales, que servia de cimera a l’elm dels reis catalans, interpretat sovint, erròniament, com el ratpenat.
drac
Llegir més...