i economia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

economia

Partició sil·làbica: e_co_no_mi_a
Etimologia: del ll. oeconomĭa, i aquest, del gr. oikonomía ‘administració domèstica’, der. de oikonómos ‘administrador, intendent’, comp. de oĩkos ‘casa’ i némō ‘administrar, distribuir’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. economia Administració ordenada dels béns d’una comunitat (estat, establiment, família, etc.).
  2. economia
    1. Configuració del funcionament d’un sistema econòmic.
    2. economia de guerra Reestructuració del sistema productiu d’un estat en situació d’excepció, en què totes les forces productives es posen en funció de les necessitats bèl·liques prioritàries.
    3. economia de mercat Sistema de producció en què predominen les relacions mercantils.
    4. economia oberta Sistema econòmic en el qual les transaccions comercials exteriors tenen un lloc important.
    5. economia social de mercat Forma de gestió del capitalisme que estableix com a objectiu de l’estat de sostenir i facilitar el règim de lliure competència, mantenint-lo, però, al marge de la producció.
    6. economia submergida Conjunt d’activitats de producció i de servei realitzades fora del sistema de regulació administrativa per defugir el compliment de les obligacions fiscals o laborals i fer un estalvi dels costs indirectes.
    7. economia tancada Sistema econòmic en el qual no es dona cap mena d’intercanvi amb l’exterior.
  3. economia Ciència que té per objecte l’anàlisi de la realitat econòmica, és a dir, dels mecanismes segons els quals hom assigna els recursos, determina els preus, reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic.
  4. plural economia Allò que hom estalvia en la gestió d’una empresa o indústria com a conseqüència d’una millor organització del seu funcionament o tecnologia (economies internes) o de la seva relació amb altres unitats de producció (economies externes).
    1. Moderació en les despeses. Viure amb economia.
    2. Reducció de les despeses, especialment les inútils. Introduir economies en el pressupost.
    1. Sistema de regles i principis que regulen l’arranjament i el funcionament d’alguna cosa. L’economia d’un discurs.
    2. biologia Adequació i ordenació en l’ésser viu dels òrgans i les funcions vitals amb relació als processos catabòlics i anabòlics.
    3. Bíblia i teologia Pla salvífic concebut i dut a terme per Déu en una història que culmina en Crist. L’economia de la salvació.
    4. medicina Conjunt dels aparells orgànics amb les lleis i les funcions que els regulen.
    5. economia lingüística lingüística Principi segons el qual la llengua tendeix a aconseguir el màxim rendiment comunicatiu amb el menor esforç articulatori o memorístic dels parlants.
economia

Llegir més...