i encavalcament | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

encavalcament

Etimologia: de encavalcar 1a font: 1640
    masculí
    1. Acció d’encavalcar;
    2. l’efecte.
  1. geologia Falla que dona lloc a l’escurçament d’un nivell rocós i situa roques més antigues per sobre de roques més modernes.
  2. informàtica Tipus de funcionament concurrent d’una màquina (ordinador o perifèric) en el qual s’executen alhora les diferents fases d’instruccions consecutives.
  3. poètica En un vers, desacord entre la unitat sintàctica i la unitat mètrica produït quan aquella excedeix els límits del vers i continua en el següent o següents.
encavalcament
Llegir més...