i entaulament | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

entaulament

Partició sil·làbica: en_tau_la_ment
Etimologia: de entaular 1a font: 1354
    masculí
    1. Acció d’entaular o d’entaular-se;
    2. l’efecte.
  1. arquitectura Conjunt d’elements arquitectònics (arquitrau, fris i cornisa) que corona un edifici d’estil clàssic.
entaulament
Llegir més...