i epístola | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Anuaris
Cronologia
Diccionaris de la llengua
Diccionaris bilingües
Divulgació científica
Diccionaris enciclopèdics
Estadístiques
Obres temàtiques
  •    De lliure accés
  •    Prèmium
  •    Accés exclusiu subscriptors Anuari 2014
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ epístola

Etimologia: del ll. epĭstŭla, i aquest, del gr. epistolḗ, íd., der. de epistéllō ‘enviar un missatge’, i aquest, de stéllō ‘preparar, enviar’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Lletra adreçada als absents.
    2. [en majúscula] especialment Bíblia Cadascuna de les vint-i-una cartes atribuïdes a diversos apòstols i que formen part del Nou Testament. Les Epístoles de sant Pau. L’Epístola als Romans.
  2. literatura Composició, sovint en vers (en metres diversos), elaborada en forma de lletra, sobre temes diversos: filosòfics, morals, satírics o religiosos gairebé sempre.
  3. litúrgia
    1. Fragment del Nou Testament (generalment, d’alguna de les Epístoles) que, en la missa, és llegit o cantat abans de l’Evangeli.
    2. banda (ocostat) de l’epístola Banda dreta d’una església, mirant a l’altar, corresponent a l’ambó o trona des d’on es cantava l’epístola. Les capelles de la banda de l’epístola.
    3. epístola farcida Epístola amplificada mitjançant un “farciment” al començ, a la fi o entremig del text llatí habitual, que hom cantava durant la missa.
epístola

Subscriu-te al newsletter

He llegit i accepto la política de privacitat
Llegir més...