OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

època

Etimologia: del gr. epokhḗ ‘parada; període, era’, der. de epékhō ‘estar al damunt; ocupar un lloc’, i aquest, de ékhō ‘tenir’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Data memorable en què acaba un ordre de fets i en comença un altre. El naixement de Crist és l’època del món cristià.
    1. Espai de temps comprès entre dues dates memorables. L’època medieval va de la destrucció de l’imperi Romà a la caiguda de Constantinoble.
    2. per extensió Qualsevol espai de temps amb relació a un esdeveniment, una feina important, la vida d’una persona, etc. En l’època en què va néixer el meu primer fill. L’època de la verema. Ha estat l’època més difícil de la meva vida.
    3. estratigrafia Unitat geocronològica de rang superior a edat i inferior a període.
    4. d’època Dit de les coses (vestuari, mobiliari, etc.) pròpies del temps al qual hom ha fet referència. Teatre medieval amb vestits d’època.
    5. fer època Tenir, una cosa, molta ressonància i influència.
  2. astronomia Instant origen que és emprat com a data de referència en els sistemes de coordenades astronòmiques.
època

Llegir més...