OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

escaire

Partició sil·làbica: es_cai_re
Compareu: l’acc. 1 1 amb cartabó 1
Etimologia: de escairar 1a font: 1309
    masculí
    1. dibuix Instrument de dibuix de fusta, metall o plàstic constituït per dos regles perpendiculars formant una L o una T (doble escaire), emprat per a traçar angles rectes, línies paral·leles, etc.
    2. dibuix Instrument de dibuix en forma de triangle rectangle.
    3. per extensió geometria Angle recte. Posar una cosa a escaire.
    4. fals escaire per extensió geometria Angle oblic.
  1. heràldica
    1. Peça en forma d’escaire, que voreja els costats interiors d’un francquarter, el qual és d’un esmalt igual que el del camper.
    2. Figura en forma d’escaire posada sola o en nombre en un escut.
  2. oficis manuals
    1. Nom donat a diferents objectes que tenen forma d’escaire.
    2. Estri de taller, de fusta d’alzina o metàl·lic, que permet de verificar si una peça obrada és a escaire o si un buc o un bastigi formen fals escaire.
    3. Escarpra amb el tall formant canal en angle recte.
    4. Gúbia que forma angle recte emprada pels fusters per a fer forats quadrats.
    5. Martell de cap pla i quadrat que els ferrers empren per a escairar el ferro calent picant-hi al damunt amb un mall.
    6. Peça de la guillotina que serveix per a ajustar el paper per tal de poder-lo tallar a la mida desitjada.
    7. fals escaire Santanell.
  3. topografia Aparell emprat en topografia per a determinar sobre el terreny si dues alineacions formen un angle recte o semirecte.
escaire

Llegir més...