i escletxa | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

escletxa

Etimologia: variant de cletxa, i aquest, de l’ant. creta, der. del ll. crepitare ‘anar esquerdant-se’, amb l’aglutinació de es-, comuna en mots cat. usats en pl. (estisores, estovalles, etc.) 1a font: 1803
    femení
    1. Obertura estreta entre dues peces que no ajusten bé, que no clouen. Ho vaig veure per l’escletxa de la porta. El sol entrava per les escletxes. Entre les roques hi ha una escletxa que hi passa la mà.
    2. figuradament Deixar una escletxa a l’esperança.
  1. geomorfologia Clivella originada en les roques pel relaxament de la pressió durant la consolidació dels materials sedimentats o pel refredament de les masses eruptives.
escletxa
Llegir més...