i escriure | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

escriure

Partició sil·làbica: es_criu_re
Etimologia: del ll. scrībĕre, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. transitiu
    1. Representar sons o expressions per mitjà de signes convencionals dibuixats. Escriu les xifres que et diré. Aquest mot, escriu-lo sota l’altre. Escriu això que et dictaré.
    2. especialment Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, pergamí, etc., amb una ploma, un llapis, etc. No sé escriure aquest mot. Sempre escriu ‘home’ sense ‘h’.
    3. usat absolutament Escriu amb llapis, a màquina.
    4. màquina d’escriure màquines i instruments d’oficina i tecnologia Aparell que permet d’imprimir caràcters tipogràfics en un paper.
    1. transitiu Comunicar alguna cosa a algú per mitjà de lletres. Escriu-li el que hem fet.
    2. transitiu Posar una cosa en lletres (en un paper, pergamí, etc.) i dirigir-lo a algú. Escriu-li una carta.
    3. transitiu i usat absolutament Li escric cada dia.
    4. pronominal Tenir correspondència epistolar. S’escriuen sovint.
  2. transitiu
    1. Compondre una obra literària, musical, etc. Ha escrit un tractat de física. Ara escriu una novel·la.
    2. usat absolutament Escriu amb elegància, amb sobrietat.
escriure

Llegir més...