OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

espurna

Etimologia: d’origen incert, possiblement preromà, de l’indoeuropeu pur ‘foc’; en cat. ant. també purna 1a font: c. 1400
    femení
    1. Partícula incandescent que es desprèn d’un cos en combustió o de dos cossos durs fregats fortament.
    2. espurna elèctrica electricitat guspira 3.
  1. per extensió Porció molt petita d’una cosa.
  2. figuradament Persona espavilada.
espurna

Llegir més...