i esquena | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

esquena

Etimologia: del germ. *skĭna ‘barreta de fusta o metall, espinada’, ant. ‘espinada, columna vertebral’ 1a font: 1310
    femení
    1. anatomia animal Part posterior del cos dels mamífers, des dels muscles fins a la cintura pelviana.
    2. a esquena (d’algú) (o a l’esquena [d’algú]) Mitjançant els seus diners, el seu ajut, etc. Tota la família viu a esquena de la filla petita.
    3. caure d’esquena figuradament Sorprendre’s, admirar-se, espantar-se, etc., granment, quedar-se perplex. En veure tanta bellesa tothom va caure d’esquena.
    4. d’esquena Amb l’esquena girada a algú o alguna cosa.
    5. d’esquena Amb l’esquena aplicada a una superfície. Té costum de dormir d’esquena.
    6. d’esquena figuradament Expressió que denota indiferència o oposició. En comptes d’afrontar els problemes, sempre s’hi gira d’esquena. Em creia tenir-lo amb mi, però se m’ha girat d’esquena.
    7. doblegar l’esquena figuradament Treballar. Aquest noi és un gandul: no hi ha manera de fer-li doblegar l’esquena.
    8. doblegar l’esquena figuradament Adular, mostrar-se servil.
    9. donar copets (o cops) a l’esquena Tustar suaument l’esquena d’algú en senyal d’encoratjament, de simpatia, de solidaritat, etc.
    10. girar (o donar) l’esquena (a algú) figuradament Negar-li el favor, l’ajut, etc., abandonar-lo en moments difícils. Ara que em van mal dades em gira l’esquena.
    11. parar l’esquena figuradament Sofrir resignadament alguna cosa, no oposar-hi resistència. Per més que l’insulti, ell no fa sinó parar l’esquena.
    12. rompre’s l’esquena figuradament Posar molt d’esforç, molt de treball, en una feina, una comesa, etc. Es va rompre l’esquena corregint el diccionari, però ningú no li ho va agrair.
    13. tenir bona (o una bona) esquena (o tenir l’esquena grossa) figuradament Ésser capaç de carregar-se feines, molèsties, etc., que no li corresponen, d’aguantar que l’esbronquin, l’insultin, etc., sense amoïnar-s’hi. Tens massa feina?: la Maria te’n farà, ella té bona esquena.
    14. tenir un os a l’esquena figuradament Ésser gandul. Quina família: el pare és un gandul i el fill té un os a l’esquena.
    15. tirar-se la feina (o una obligació, o les responsabilitats, etc.) a l’esquena figuradament Prendre’s la feina, una obligació, les responsabilitats, etc., a la lleugera, no posar-hi interès.
    16. tirar-s’ho tot a l’esquena figuradament Ésser despreocupat en extrem, no amoïnar-se per res. No aconseguiràs pas que es neguitegi: s’ho tira tot a l’esquena.
    17. (una cosa) tombar d’esquena popularment Provocar, una cosa, una sensació de rebuig per la mala olor que desprèn. Aquell pot de les escombraries feia una pudor que tombava d’esquena.
    18. viure amb l’esquena dreta figuradament Viure sense treballar.
  1. per analogia
    1. Part posterior o oposada a la principal d’alguna cosa. L’esquena de la casa. L’esquena d’una cadira. L’esquena d’un vestit.
    2. Part posterior d’una pinta oposada a les pues.
    3. arts gràfiques En un llibre, llom.
    4. oficis manuals En les eines tallants, la part oposada al tall.
    5. indústria surera Part d’una llesca de suro que era exterior quan encara era adherit a l’arbre.
  2. per analogia
    1. Part superior i convexa d’una cosa. L’esquena d’una muntanya.
    2. esquena d’ase construcció Carener d’una coberta de doble pendent.
    3. esquena d’ase construcció Acabament d’un mur fet amb un doble rengle de teules disposades a banda i banda del carener formant dos pendents.
    4. esquena d’ase ferrocarrils Canvi de rasant en la via d’entrada al feix d’una estació de classificació des d’on hom deixa anar els vagons vers la via que calgui.
  3. esports Estil de natació que consisteix a nedar amb el cos en posició supina, mentre les cames es mouen amunt i avall per ajudar en la propulsió i l’estabilització del cos i cada braç descriu alternativament un moviment circular.
esquena

Llegir més...