i estat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

estat

Homòfon: hastat
Etimologia: del ll. status, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
    1. Manera d’ésser o d’estar, de trobar-se en un moment donat algú o alguna cosa. Estat d’ànim. Estat de gràcia. Estat de salut. Aquest peix està en mal estat. No estic en estat de fer-ho.
    2. física Manera d’ésser, d’existir o de presentar-se un sistema material.
    3. física Fase.
    4. patologia Període d’una malaltia durant el qual els símptomes romanen aproximadament iguals.
    5. estat crepuscular patologia Estat caracteritzat per la pèrdua transitòria de la consciència, mantenint la capacitat per a efectuar involuntàriament accions que després hom no recorda.
    6. estat d’agregació física Estat d’un sistema material segons el grau de cohesió de les molècules que el formen.
    7. estat del temps climatologia Conjunt de circumstàncies que caracteritzen la situació atmosfèrica en un moment i en un lloc determinats.
    8. equació d’estat física Expressió analítica implícita que relaciona les propietats físiques, la pressió, el volum específic i la temperatura.
    9. estar en estat (o en estat interessant) Estar embarassada.
    10. estat gravídic Embaràs.
    11. estat hipnòtic patologia Estat en el qual les experiències passades afloren a la consciència a partir del subconscient.
    1. Manera d’ésser d’una persona en l’ordre social.
    2. Manera d’ésser dels homes en tant que reunits en societat. Estat salvatge. Estat civilitzat.
    3. estat civil dret civil Condició jurídica de la persona que determina la seva capacitat d’obrar i li atribueix drets i deures.
    4. prendre estat Casar-se o professar en un orde religiós.
  1. història
    1. Estament.
    2. plural A França i a Occitània, en l’antic règim, reunió dels estaments, corts.
    3. estats generals Durant la monarquia francesa, assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i de totes les províncies convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn.
    1. ciències polítiques Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.
    2. ciències polítiques Aparell administratiu de la comunitat política estatal.
    3. història Cadascun dels territoris sotmesos a la jurisdicció d’un sobirà o d’un senyor jurisdiccional. Els estats del duc de Gandia.
    4. cop d’estat ciències polítiques Violació deliberada de les normes constitucionals per detenir el poder.
    5. estat major
      [abreviatura E. M.]
      organització militar Cos d’oficials encarregats d’assessorar tècnicament els caps superiors de l’exèrcit, de distribuir les ordres i de vetllar per llur compliment.
    6. estat patrimonial ciències polítiques Estat en què la sobirania no procedeix de l’organització nacional, sinó de la persona física del sobirà, limitat només per les lleis morals i religioses.
    7. estat policia ciències polítiques Estat que reconeix els drets civils dels individus però els nega els drets polítics.
    8. raons d’estat ciències polítiques Consideracions mitjançant les quals un govern col·loca l’interès de l’estat pel damunt dels principis ordinàriament admesos.
  2. Situació de caràcter excepcional, declarada oficialment, d’una col·lectivitat. Estat d’alarma. Estat de guerra.
    1. Exposició, resum, consistent principalment en dades numèriques de la situació actual d’alguna cosa.
    2. estat de comptes comptabilitat Relació dels assentaments efectuats en un llibre comptable en un període determinat i amb indicació del saldo corresponent.
  3. causar estat locució verbal dret Esdevenir definitiva, sense possibilitat d’ésser recorreguda, una resolució, especialment administrativa.
  4. verb d’estat gramàtica Verb que expressa un estat del subjecte i s’oposa al verb d’acció. Ex.: estar, esdevenir.
estat

Llegir més...