i estoïcisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

estoïcisme

Partició sil·làbica: es_to_ï_cis_me
Etimologia: de estoic
    masculí
  1. filosofia Escola filosòfica grecoromana, que tenia com a ideal l’exercici de la virtut, que hom aconsegueix mitjançant l’acceptació del destí i la lluita contra les passions.
  2. per extensió Impassibilitat, indiferència, davant el plaer o el sofriment, capacitat de suportar el dolor amb fermesa, de no afectar-se per les passions.
estoïcisme

Llegir més...