OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

èter

Etimologia: del ll. aether, aethĕris, i aquest, del gr. aithḗr, -éros ‘cel; fluid molt subtil que omple l’espai enfora de l’atmosfera’, der. de aíthō ‘cremar’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Espais celestes.
  2. història de la ciència Substància fluida, d’existència hipotètica, que hom suposava en repòs absolut omplint tot l’espai i a la qual hom atorgava propietats contradictòries: subtilitat, imponderabilitat, elasticitat, etc.
  3. química orgànica
    1. Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional —O— unit a dos radicals hidrocarbonats (aromàtics o no), o bé, en els èters cíclics, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
    2. èter de petroli Mescla d’hidrocarburs saturats de 5 a 7 àtoms de carboni, procedents de les fraccions volàtils de la destil·lació del petroli.
    3. èter dimetílic Metoximetà, CH3OCH3, gas inflamable, incolor, soluble en aigua i en solvents orgànics.
    4. èter etílic Etoxietà, C2H5OC2H5, líquid molt volàtil i inflamable; és l’èter més important.
èter

Llegir més...