i falç | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

falç

Homòfon: fals
Etimologia: del ll. falx, -cis, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
  1. agricultura
    1. Eina que hom empra per a segar les messes o tallar l’herba, consistent en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la seva part còncava, amb un dels extrems acabat en punxa i l’altre amb un mànec.
    2. falç bosquera Falç molt resistent que hom empra per a tallar branques.
  2. anatomia animal
    1. falç del cerebel Envà vertical i mitjà situat a la part més posterior de la cavitat cranial, entre ambdós hemisferis cerebrals.
    2. falç del cervell Làmina de la duramàter que separa ambdós hemisferis cerebrals.
falç

Llegir més...