OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

fase

Etimologia: del gr. phásis ‘aparició d’un astre’, der. de phaínō ‘aparèixer’, aplicat primer a les fases de la lluna 1a font: 1868, DLCo.
    femení
    1. astronomia Cadascun dels aspectes sota els quals hom observa el disc brillant d’un cos celeste, especialment de la Lluna i dels planetes.
    2. Cadascun dels estats successius per què passa una cosa o un ésser viu en el curs del seu desenvolupament.
    3. fonètica, fonologia Cadascun dels tres moments articulatoris característics de qualsevol emissió fònica de parla: intensiu, tensiu i distensiu.
    4. psiquiatria Estadi.
  1. electrotècnia
    1. Cadascuna de les magnituds sinusoidals d’un sistema polifàsic.
    2. per extensió Cadascun dels conductors d’una línia polifàsica o d’un aparell polifàsic o dels borns corresponents.
  2. física i química Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
  3. informàtica Mòdul carregable.
  4. matemàtiques i física Argument de les funcions sinusoidals (sinus o cosinus), dependents del temps.
  5. fase de plegament (o fase tectònica) geologia Conjunt de manifestacions tectòniques que afecten una regió geològica i que hom pot separar en el temps.
fase

Llegir més...