OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

fauna

Partició sil·làbica: fau_na
Homòfon: faune
Etimologia: del ll. cient. fauna, inventat per Linné el 1746, inspirat en la deessa Fauna, germana i muller de Faune 1a font: 1868, DLCo.
    femení zoologia
  1. Conjunt d’espècies animals que habiten en un territori determinat, en estat salvatge i perfectament identificades amb el medi ambient que les envolta.
  2. per extensió Conjunt de totes les espècies animals que habiten en una comarca o en un país, o en un període geològic concret. Fauna de la Garrotxa. Fauna de l’era primària.
  3. Obra on hi ha la descripció i l’enumeració de les espècies animals d’una comarca o d’un país, o d’un període geològic.
fauna

Llegir més...