i fenomen | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

fenomen

Etimologia: del ll. td. phaenomenon, i aquest, del gr. phainómenon ‘allò que apareix’, participi de phaínomai, veu mitjana de phaínō ‘aparèixer, brillar’ 1a font: c. 1900
    masculí
  1. filosofia
    1. Allò que es manifesta als sentits i a la consciència i que pot ésser objecte de les ciències.
    2. En la filosofia de Kant, per oposició al noümen, tot allò que és objecte d’una experiència possible, en l’espai o en el temps.
    1. Fet o cosa extraordinaris.
    2. especialment Persona o animal que presenta una particularitat, una característica, etc., extraordinària. Aquesta ballarina és un fenomen.
  2. fenomen social sociologia Realitat o esdeveniment de caràcter social susceptible d’ésser analitzat científicament.
fenomen

Llegir més...