i fes | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran Diccionari de la llengua catalana

fes 3 | fesa

Etimologia: del ll. fissus, -a, -um, participi de findĕre ‘fendre’ 1a font: s. XV, I. de Villena
    adjectiu
    1. Partit incompletament en dues parts.
    2. patologia leporí 2 2. Llavi fes.
    3. Esquerdat.
  1. botànica Dit de la fulla profundament lobulada.
  2. heràldica Dit de la peça o la figura les extremitats de la qual acaben en una fenedura recta o corba.



  3. Vegeu també:
    fes1
    fes2
fes
Llegir més...