OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

flam 1

Etimologia: deriv. modern de flama segons una certa tendència del cat. a crear masculins paral·lels a formes femenines, com estel/estela, tel/tela, cim/cima, branc/branca i com altres parelles ja existents en ll. vg.: ram/rama, vel/vela, fruit/fruita
masculí Flama d’un llum.


Vegeu també:
flam2
flam

Llegir més...