i flota | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Cronologia
Diccionaris de la llengua
Diccionaris bilingües
Divulgació científica
Diccionaris enciclopèdics
Estadístiques
Obres temàtiques
  •    De lliure accés
  •    Prèmium
  •    Accés exclusiu subscriptors Anuari 2014

Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flota

Etimologia: del fr. flotte, íd., i aquest, de l’escandinau ant. floti ‘estol, esquadra, rai’ 1a font: s. XV
    femení
    1. Reunió de persones que van plegades. Seguien la bandera una flota de joves. Una flota de gent.
    2. a flotes Formant diversos grups. Anaven a flotes.
    3. en flota Reunits en un grup, formant grup. Anar, córrer, jugar en flota.
  2. agricultura Tros de terra de mates o sembrat on les plantes creixen molt espesses.
  3. botànica Grup dens de bolets normalment originats pel mateix miceli i que es fan a la soca dels arbres o sobre rabasses mortes. Es destaquen la flota d’alzina (Clitocybe tabescens), la flota de bruc (C. conglobata), la flota de pollancre, més coneguda per pollancró, la flota de roure (Collybia fusipes) i la flota de roure o d’alzina, més coneguda per alzinoi.
  4. marina, marítim
    1. Reunió d’un cert nombre de vaixells mercants o de guerra destinats a navegar junts.
    2. Conjunt dels vaixells de guerra, pesquers, mercants, etc., d’un estat o d’un mateix armador.
    3. Unitat estratègica constituïda per la reunió de diferents esquadres concentrades per a dur a terme una missió principal.
    4. Conjunt de les embarcacions de regates o d’esport d’una mateixa sèrie que solen navegar per unes aigües determinades.
    5. per analogia Una flota d’avions, de camions.
flota

Subscriu-te al newsletter

He llegit i accepto la política de privacitat
Llegir més...