OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

fortuna

Etimologia: del ll. fortūna, íd., der. del defectiu fors, fortis ‘sort, fortuna, atzar’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. sort1 1. Temptar fortuna. Bona fortuna. Mala fortuna.
    2. especialment Bona fortuna. Té molta fortuna en el joc.
    3. Patrimoni, béns que hom posseeix. Ha amassat una fortuna immensa. Vol deixar tota la seva fortuna a l’Església.
    4. per extensió Té milions: és una de les grans fortunes de la comarca.
    5. fer fortuna (algú) Enriquir-se.
    6. fer fortuna (un llibre, un espectacle, una invenció, etc.) Tenir èxit.
    7. per fortuna Sortosament.
    8. valer (o costar, o pagar, etc.) una fortuna Valer, pagar, etc., molt.
    1. antigament Dissort, infortuni.
    2. Tempestat, especialment en la mar. Com més bonança esperava, més fortuna vaig corrent.
    3. nàutica Vela molt gruixuda i resistent que hom hissa per córrer un temps o aguantar-se a la capa.
fortuna

Llegir més...