OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

franc 1 | franca

Etimologia: del germ. frank, nom del poble germànic
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als francs.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble germànic, constituït per l’agrupació de diverses poblacions del Rin inferior, que conquerí la Gàl·lia.
  3. adjectiu i masculí i femení Nom donat als catalans pels escriptors àrabs durant el període de la reconquesta cristiana.
  4. adjectiu i masculí i femení Nom amb què els grecs designaven els croats i els expedicionaris llatins a Grècia i a l’Orient.
  5. masculí economia Unitat monetària de França, Bèlgica i Luxemburg, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro, però vigent a Suïssa i en diversos estats d’Àfrica.
  6. masculí numismàtica
    1. Moneda francesa d’or, d’un valor de 20 sous tornesos, encunyada per primera vegada el 1360 per Joan II el Bo.
    2. Moneda francesa d’argent creada per Enric III el 1575.
    3. Valor monetari establert al final del segle XVIII equivalent a una lliura tornesa, malgrat la disminució del valor d’aquesta unitat de compte, i que originà el franc modern.
    4. Nom genèric d’una unitat monetària moderna adoptada primerament als territoris sotmesos a l’autoritat de Napoleó I o bé en altres per la seva influència al començament del segle XIX.



  7. Vegeu també:
    franc2
franc

Llegir més...