OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

franc 2 | franca

Etimologia: de franc1, poble germànic dominador de les Gàl·lies i dispensat de pagar tributs, situació estesa a l’antiga Marca Hispànica, d’on el sentit de ‘lliure, exempt’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que és de condició lliure. Franc i lliure. Fer llibert o franc algú.
    2. Eximit.
    3. economia Lliure, exempt de certes càrregues. Franc de port. Zona franca. Port franc.
    4. de franc Sense pagar. No et caldrà pagar: avui l’entrada és de franc.
    1. adjectiu Que expressa obertament el seu pensament, sense dissimulació ni reserva. És un xicot simpàtic i molt franc: de seguida sereu amics.
    2. adverbi Parla’m franc.
    3. adjectiu figuradament Exempt de barreja, no dubtós ni adulterat. Un vent franc. La malalta ha entrat en una fase de franca millora.



  2. Vegeu també:
    franc1
franc

Llegir més...