OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

fred | freda

Etimologia: del ll. vg. frĭgdus, ll. cl. frīgĭdus, íd. 1a font: 1122
  1. adjectiu
    1. Que té una temperatura sensiblement més baixa que la del cos humà. Un vent fred. Un clima fred.
    2. No escalfat. Un bany fred.
    3. Que no té el grau de calor normal, necessari a un fi. Tenir el cos fred, les extremitats fredes. Trobar el menjar fred.
  2. adjectiu figuradament
    1. Sense afecte, passió, sensibilitat, etc. Una persona freda, incapaç de plorar o de riure.
    2. per extensió Una carta freda, gairebé descortesa.
    3. Poc sensible als estímuls sexuals.
    4. Que no s’immuta davant esdeveniments imprevists, impressionants, per inclinacions afectives, etc. Un jutge fred, que sap ésser equitatiu.
    5. per extensió Una investigació científica ha d’ésser freda. Ha fet una crítica ponderada i freda.
    6. Mancat de gràcia, d’al·licient, de simpatia, d’expressió, etc. Un actor, un orador, fred.
    7. per extensió Un quadre fred. Una decoració freda.
  3. masculí [i f dial]
    1. Sensació produïda per la pèrdua de calor. Tenir fred. Sentir fred.
    2. Temps fred. Fer fred. Un fred tardà.
    3. física i indústria Estat d’un cos, d’una substància, d’una cambra, etc., que té una temperatura inferior a la normal.
    4. no fer fred ni calor (o ni fred ni calor) (una cosa a algú) figuradament Ésser-li indiferent.
  4. adjectiu pintura Dit dels tons de color que van del verd, passant pels blaus, fins al violat.
fred

Llegir més...