OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

fulla

Compareu: full
Etimologia: del ll. fŏlĭa, pl. del neutre fŏlĭum ‘full’, inicialment usat com a mot col·lectiu i estès després a designar cada fulla de les plantes 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
  1. botànica
    1. Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
    2. per analogia Fil·lidi.
    3. impròpiament Pètal.
    4. no es mou fulla que Déu no vulla Refrany que es diu per a donar confiança i resignació.
    5. tremolar com una fulla locució verbal Tremolar molt.
    1. Làmina prima de metall d’una eina tallant.
    2. fusteria Eina de tall d’un ribot, d’un garlopí o uns altres estris per a obrar i afaiçonar la fusta.
  2. Cadascuna de les parts mòbils que obren o tanquen en una porta, una finestra, etc.
  3. adoberia La meitat de tot un cuir amb les seves vores, incloent el tos, el coll i les faldes.
  4. heràldica
    1. fulla de serra Moble consistent en una fulla de serra, amb el dentat inferior tocant les vores de l’escut i ocupant les posicions de la faixa, la banda o la barra.
    2. fulla marina Moble cordiforme i entallat en forma de trèvol per la part inferior.
  5. matemàtiques Cadascuna de les parts connexes d’una superfície desenvolupable. Les fulles d’un hiperboloide.
  6. prehistòria Punta lítica solutriana que presenta un retoc clar en forma de fulla.
  7. fulla de rosa zoologia Anòmia.
fulla

Llegir més...