i guineu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

guineu

Partició sil·làbica: gui_neu
Etimologia: d’un nom evocador d’astúcia i traïdoria, segurament del germ. Winidhĭld, que no casualment correspon al de la muller de Guifre el Pilós de Barcelona, comarca on s’usa guineu (cf. guilla) 1a font: s. XIII
    femení
  1. zoologia
    1. Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors i de la família dels cànids (Vulpes sp), d’orelles punxegudes, cap triangular, cos esvelt i pelatge suau. Cal destacar-ne la guineu comuna (V. vulpes), la guineu roja (V. fulva) i la guineu àrtica o blava (Alopex lagopus).
    2. al lloc (o al seti) de la guineu, qui se n’alça ja no hi seu Especialment entre criatures, frase que es diu quan un s’asseu al lloc d’un altre i amb la qual se li nega el dret a recuperar el seient que ha abandonat.
    3. la guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes Refrany que hom diu referint-se als qui volen treure importància a llurs fracassos.
  2. heràldica Figura que hom distingeix de la del llop pel fet que porta la cua caiguda.
  3. ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes i de la família dels cal·lionímids (Callionymus lyra), sense escates, amb l’opercle proveït de quatre agullons verinosos. La guineu vermella (C. fasciatus) és semblant, però més petita.
  4. ictiologia Quimera.
guineu

Llegir més...