i guió | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

guió

Partició sil·làbica: gui_ó
Etimologia: del fr. ant. guion, potser a través del cast. guión 1a font: s. XV
    masculí
    1. Petit estendard d’una comunitat, confraria, etc., que hom porta al davant en una processó i serveix de guia.
    2. Petit estendard del rei o qualsevol altre cap d’host.
    1. Exposició succinta d’un tema, una conferència, un discurs, etc.
    2. Argument d’un film, d’un programa televisiu, etc., en el qual hom fa totes les indicacions tècniques pertinents per a la seva realització.
    3. guió animat cinematografia, televisió i publicitat Esbós animat en suport vídeo d’un guió il·lustrat.
    4. guió de rodatge cinematografia Guió que conté detalladament tots els elements que intervenen en cada pla, tant els elements argumentals com els formals i ambientals.
    5. guió il·lustrat cinematografia, televisió i publicitat Conjunt de vinyetes il·lustratives dels plans principals d’una pel·lícula, un programa de televisió o un espot, en procés de creació, cadascuna de les quals va acompanyada generalment del text dels diàlegs o de la veu en off i d’altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals.
  1. gramàtica Signe ortogràfic que consisteix en una ratlla horitzontal (—), com el que és emprat en els diàlegs per a separar el que diu cada interlocutor.
  2. marina, marítim La part estreta d’un rem, entre el galló i la pala.
guió

Llegir més...