i hereu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

hereu | hereva [o hereua]

Partició sil·làbica: he_reu
Etimologia: del ll. heres, -ēdis, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí i femení
    1. dret civil Persona que rep una herència, o només una part, per capítols matrimonials, disposició testamentària o legal.
    2. hereu legítim (o abintestat) dret català Persona que, a manca de testament, rep l’herència per disposició legal.
  1. dret català Institució jurídica catalana per la qual el primogènit (que quan és una dona s’anomena pubilla) rep els béns dels seus pares.
  2. figuradament És l’hereu d’una llarga tradició familiar.
  3. hereu escampa Home pròdig, malgastador.
hereu

Llegir més...