OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

imperi

Etimologia: del ll. imperium ‘ordre, manament, poder, sobirania’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció d’imperar. L’imperi de la voluntat en les accions humanes. L’imperi de la llei.
  2. Dignitat d’emperador.
  3. Espai de temps que dura el govern d’un o més emperadors.
  4. Autoritat superior i suprema, en consideració a l’estat que l’encarna, equivalent a sobirania.
  5. història
    1. Estat o estats sotmesos a un emperador.
    2. imperi colonial Cadascun dels conjunts de territoris colonitzats per diverses potències europees i sotmesos a llur sobirania.
  6. història del dret
    1. Administració de justícia en el sentit de jurisdicció, amb facultats no solament per a declarar el dret, sinó també per a portar a execució les sentències donades.
    2. mer imperi Imperi que afectava els procediments que duien aparellada la pena de mort, pèrdua o mutilació de membres, bandejament i altres de gravetat.
    3. mixt imperi Facultat de decidir en causes civils, contencioses governatives i en les criminals que duien aparellades penes lleus.
  7. valer un imperi figuradament
    1. Valer molt.
    2. per extensió La seva col·laboració val un imperi.
imperi

Llegir més...