i infeudar | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

infeudar

Partició sil·làbica: in_feu_dar
Etimologia: del ll. infeudare, íd., der. de feudus ‘feu’ 1a font: 1696, DLac.
verb transitiu història del dret Cedir en feu un bé immobiliari, un càrrec públic o una senyoria amb jurisdicció per part del rei, el comte, el senyor a un vassall o persona de rang nobiliari.
infeudar

Llegir més...