OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

ínfula

Etimologia: del ll. infŭla, íd.; d’ornament vestimentari d’honor passà a significar ‘pretensions d’una persona’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. religió Banda de llana blanca que s’adaptava al voltant del cap amb dues cintes als costats i era emblema d’inviolabilitat o signe de la dignitat sacerdotal.
  2. plural litúrgia
    1. Cintes que pengen de la mitra.
    2. per extensió Mitra.
  3. plural figuradament Presumpció, vanitat.
ínfula

Llegir més...