Etimologia: del fr. jade, ant. ejade, del cast. (piedra de la) ijada ‘pedra de la illada’, usada amb el mateix sentit pels conqueridors d’Amèrica perquè s’emprava contra les afeccions del ronyó 1a font: s. XX, Carner
masculímineralogia Terme utilitzat per a designar tot un conjunt de minerals del subgrup dels piroxens, com ara la jadeïta i la nefrita, caracteritzats per llur tenacitat i aptitud per a ésser afaiçonats.