OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

joc 1

Pronúncia: ʒɔ́k
Etimologia: del ll. jŏcus, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    masculí
    1. Acció de jugar. Aquest xicot, no el veig estudiar mai: tot el dia està amb el joc. Tenir una persona mals jocs. No m’agraden els teus jocs. No em vinguis amb jocs. Els jocs de l’atzar.
    2. literatura i folklore Representació teatral de caràcter popular que se solia celebrar en les festes de carrer o de poble al País Valencià, en la segona meitat del segle XIX.
    3. ésser (alguna cosa) un joc (per a algú) figuradament No oferir-li cap dificultat.
    4. joc de mans Joc fet per il·lusionistes per enganyar l’espectador fent-li veure unes coses per altres.
    5. joc de paraules (o de mots) Expressió que hom aplica al fet de jugar amb un mot de doble sentit o amb dos mots homòfons, per aconseguir un efecte divertit o enginyós.
    1. jocs d’entreteniment Activitat física o mental que té com a principal fi la diversió o entreteniment del qui l’executa.
    2. jocs d’entreteniment i esports Entreteniment, exercici recreatiu sotmès a regles, en el qual entren en competència l’habilitat i la sort dels participants.
    3. jocs d’entreteniment i esports Competició física.
    4. jocs d’entreteniment Joc en el qual hom arrisca diners.
    5. donar joc jocs d’entreteniment i esports Facilitar la participació dels altres jugadors.
    6. entrar en joc figuradament Intervenir.
    7. fer el doble joc figuradament Fer el joc alhora a contraris.
    8. fer el joc (a algú) jocs d’entreteniment i esports Afavorir l’acció del membre del propi equip que està en millor disposició.
    9. fer el joc (a algú) figuradament Anar-li a favor indirectament, facilitar-li la consecució dels seus propòsits.
    10. joc de bales jocs d’entreteniment Cadascun dels jocs en què hom se serveix de bales esfèriques de terra cuita, vidre o metall i que consisteixen a ferir amb una d’elles les altres, tirant-la des d’una certa distància.
    11. joc de cartes jocs d’entreteniment Cadascun dels jocs en què hom se serveix de les cartes.
    12. joc decisiu esports En el tennis, sistema de desempat que consisteix a declarar guanyador el jugador o la parella que obtingui primer set punts amb un marge de dos punts, aplicat quan, en un set, s’arriba a un empat a sis jocs.
    13. joc de taula jocs d’entreteniment Cadascun dels jocs que hom sol jugar al voltant d’una taula, amb un tauler, daus, fitxes, naips o altres elements, i en què intervenen generalment l’atzar i l’estratègia.
    14. jocs electrònics electrònica Sèrie de jocs i entreteniments de molt diversa mena que basen llur funcionament en dispositius electrònics i que funcionen generalment de forma interactiva.
    15. jocs florals literatura Certamen poètic solemne, celebrat normalment a la primavera, en què són premiades les millors poesies de tema amorós, religiós i patriòtic, respectivament, amb la flor natural, la viola d’or o d’argent i l’englantina.
    16. posar en joc esports Posar en acció la pilota per iniciar un partit o reprendre’l.
    17. posar en joc figuradament Utilitzar algú o alguna cosa amb alguna finalitat determinada i en profit propi. Posar en joc algú. Posar en joc les seves influències.
    18. tancar el joc jocs d’entreteniment En el dòmino, posar les fitxes de manera que no es pugui acabar el joc.
    19. teoria dels jocs matemàtiques Teoria que analitza matemàticament el comportament òptim dels diversos jugadors davant les possibles estratègies aplicables per a la resolució guanyadora del conflicte (joc).
    20. joc dels disbarats jocs d’entreteniment Joc que consisteix a formar un diàleg sense sentit lògic.
  1. En certs jocs, cadascuna de les divisions del partit. Em falta un joc per a guanyar el partit.
    1. Manera de jugar.
    2. figuradament Manera de fer, d’actuar, de comportar-se. A aquell, ja li conec el joc.
    1. jocs d’entreteniment Conjunt dels objectes necessaris per a jugar un joc determinat. He comprat un joc d’escacs.
    2. jocs d’entreteniment Conjunt de les cartes, fitxes, etc., donades a un jugador. Tenir bon joc. M’has donat mal joc.
    3. per analogia Conjunt de certs objectes necessaris per a complir una funció determinada que són utilitzats junts o que es combinen i complementen en llur ús. Té un joc d’eines nou. Hem comprat un joc de cadires de boga.
    4. per extensió Joc d’objectes format segons una composició establerta i que és designat en funció del seu ús o de la seva destinació. Un joc de cafè consta de tasses, plats, cafetera, lletera i sucrera. Li han regalat un joc de taula.
    5. música En l’orgue, nom que rep cadascun dels grups de tubs, que es distingeix dels altres per la manera com es produeix el so, per la forma dels tubs, per la mida i per l’extensió de llur registre.
    6. joc de lliços indústria tèxtil Conjunt dels lliços necessaris per a teixir un lligat determinat.
    7. joc d’engranatges tecnologia Conjunt dels engranatges d’un mecanisme.
    8. joc de rems marina, marítim Conjunt de rems d’una embarcació.
    9. joc de rodes transports Conjunt de les rodes d’un mateix eix d’un vehicle.
    10. joc de veles marina, marítim El conjunt de totes les veles per a ormejar un vaixell o una altra embarcació.
    1. tecnologia Unió de dues peces que permet un cert moviment de l’una amb relació a l’altra.
    2. tecnologia Moviment d’una d’aquestes peces respecte a l’altra.
    3. figuradament El joc de les forces que agiten el món.
    4. anatomia animal Articulació.
    5. fer joc (una cosa amb una altra) figuradament Adaptar-s’hi, combinar-s’hi harmònicament. Aquests dos colors no fan joc.
    6. joc d’afluixar indústria tèxtil Mecanisme dels telers que permet d’afluixar una part dels fils d’ordit i produir, així, efectes especials en els teixits.
    7. joc d’agulla indústria tèxtil Joc de calaixos en el qual el desplaçament d’una agulla o tija comanda el mecanisme de moviment de cada calaix.
    8. joc de bàscula indústria tèxtil Mecanisme de les contínues, format per un sistema de pesos que retenen el descens del balancer.
    9. joc de calaixos indústria tèxtil Mecanisme dels telers que canvia els calaixos on s’allotgen les diverses llançadores per a presentar a nivell de les taules, a cada moment, el calaix amb la llançadora que ha de teixir.
    10. joc de faristol indústria tèxtil Mecanisme dels telers que serveix per a moure els lliços independentment els uns dels altres.
    11. joc del plegador d’ordit indústria tèxtil Mecanisme del teler mecànic per a regular l’enrotllament de l’ordit.
    12. joc de madràs indústria tèxtil Mecanisme de contraefecte dels telers per a moure els lliços en la fabricació de madràs o sarja batàvia.
    13. joc de picar indústria tèxtil Mecanisme dels telers mecànics de llançadora que produeix l’etzibada de la llançadora de l’un a l’altre dels calaixos situats a cada extrem de les taules.
    14. joc de segments indústria tèxtil Mecanisme per al moviment dels lliços en els telers, en el qual cada excèntrica és formada per un disc en la vora del qual van fixats uns segments de diferents contorns exteriors.
    15. joc de xarnera indústria tèxtil Mecanisme de la metxera format per una o dues rodes muntades sobre un punt articulat, que transmet el moviment a les barretes que mouen les bobines.
    16. joc diferencial indústria tèxtil Mecanisme de la metxera que, en combinació amb el variador de velocitat de cons, regula la diferència entre les velocitats de rotació de l’aleta i de la bobina.
    17. jocs d’aigua Moviments diversos i variats de raigs d’aigua en un brollador.
    18. jocs de llum Reflexos mòbils d’un cos, produïts pels moviments de la llum o els del cos.



  2. Vegeu també:
    joc2
joc

Llegir més...