i jou | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran Diccionari de la llengua catalana

jou

Partició sil·làbica: jou
Etimologia: del ll. jŭgum, íd. 1a font: 1315
    masculí
    1. agricultura Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l’arada o al carro.
    2. figuradament Allò que subjecta, que priva de llibertat.
    3. història A l’antiguitat romana, pica col·locada horitzontalment sobre dues piques verticals sota la qual eren fets passar els enemics vençuts.
  1. per analogia
    1. Objecte que pel seu ús o forma recorda el jou.
    2. Coll o pas entre dues muntanyes.
    3. construcció Biga curta que descansa entre dues bigues que li són perpendiculars i que serveix per a sostenir una altra biga que no arriba a la paret, o bé una paret (per exemple un celobert).
    4. construcció naval Peça de fusta que reforça la popa per la part interior del buc.
    5. electrotècnia Culata.
    6. entomologia Sistema d’acoblament de les ales dels insectes consistent en una expansió lobular de la base de les ales anteriors que s’encavalca a la vora de les posteriors.
    7. litúrgia Vel posat, en alguns indrets, als cònjuges durant la missa nupcial.
    8. jou de deflexió electrònica i televisió Dispositiu d’un tub de raigs catòdics, format per dues bobines deflectores per a la deflexió magnètica.
jou
Llegir més...