i jove | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

jove

Homòfon: jova
Etimologia: del ll. jŭvĕnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    [plural joves o, ant i dial, jóvens]
    1. adjectiu i masculí i femení De poca edat.
    2. adjectiu per extensió La seva mare encara és jove.
    3. adjectiu figuradament Una doctrina jove.
  1. femení Nora.
jove
Llegir més...