OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

jubileu

Partició sil·làbica: ju_bi_leu
Etimologia: del ll. jubilaeus, íd. 1a font: 1460, Roig
    masculí
    1. judaisme En la llei mosaica, solemne celebració de perdó, que s’esqueia cada cinquanta anys.
    2. catolicisme Any sant.
    3. El perdó o la indulgència que hom obté satisfent les condicions de l’any sant. Guanyar el jubileu.
  1. per extensió Celebració del cinquantenari de l’exercici d’un càrrec, de sacerdoci, de matrimoni, etc.
jubileu

Llegir més...