OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

jutge

Etimologia: del ll. jūdex, -ĭcis, íd. 1a font: s. XIII, Vides
  1. masculí i femení dret Persona que té autoritat per a jutjar i sentenciar. Jutge de primera instància. Una jutge de pau. Jutge ordinari. L’antic jutge de greuges.
  2. masculí i femení
    1. Persona que és designada a decidir en una competició o en un litigi entre dues parts.
    2. Persona que està en estat de donar la seva opinió sobre algú o alguna cosa.
    3. jutge de línia esports Àrbitre encarregat de controlar que no es traspassin els límits reglamentaris de l’àrea de competició.
    4. jutge de línia esports Àrbitre assistent.
  3. masculí i femení història A Sardenya, cap suprem d’un jutjat.
  4. masculí Bíblia Cap del poble d’Israel, abans de la instauració de la monarquia.
  5. jutge conservador
    1. dret canònic Persona designada pels papes per a mantenir els drets i els privilegis de certes persones o corporacions eclesiàstiques.
    2. dret marítim Al segle XVIII i començament del XIX, funcionari pertanyent a l’armada reial que tenia a càrrec seu la inspecció directa en les escoles de nàutica civils.
    3. història del dret Funcionari que controlava empreses o companyies de comerç de certa importància.
jutge

Llegir més...