OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

llaüt

Partició sil·làbica: lla_üt
Etimologia: de l’àr. al-ʿûd, íd., pròpiament ‘fusta’, que sonava com alaüd, d’on laüt, llaüt 1a font: 1249
  1. masculí construcció naval Llagut.
  2. música
    1. masculí Instrument de cordes pinçades en forma de mitja pera, unit a un mànec.
    2. masculí plural En la classificació organològica moderna, nom donat als cordòfons composts en els quals la caixa de ressonància, amb cordal o sense, va unida a un mànec de longitud i amplada variables.
    3. masculí i femení Llaütista.
llaüt

Llegir més...