i lluita | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

lluita

Partició sil·làbica: llui_ta
Etimologia: del ll. td. lucta, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Esforç violent que fan dos individus o més per imposar cadascun la pròpia força física sobre l’altre o els altres. Les lluites entre gats i gossos són acarnissades.
    2. esports Combat, sense armes, entre dos contendents, en què guanya aquell que obliga el contrari a tocar terra amb totes dues espatlles alhora i l’immobilitza durant uns quants segons.
    3. lluita biològica agricultura Control de poblacions d’organismes perjudicials que es basa en la potenciació dels enemics naturals de l’espècie —que a cops constitueixen una plaga— o en la interferència del seu cicle vital.
    4. lluita per l’existència biologia Procés de selecció natural que comporta una veritable lluita entre els individus d’una determinada espècie a fi d’aconseguir aliment, parella, habitatge, etc., de manera que condueix a la supervivència dels més aptes.
    1. Esforç i acció que fan, per aconseguir un predomini, dues o més forces, tendències, etc., en oposició. La lluita de la veritat contra l’error.
    2. lluita de classes sociologia Contraposició hostil entre les diferents classes socials, especialment entre la classe obrera i la capitalista.
  1. Esforç gran, extrem, per obtenir alguna cosa, per evitar o eliminar un mal. La lluita quotidiana per l’existència. La lluita contra la tuberculosi.
lluita
Llegir més...