i locatiu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

locatiu | locativa

Partició sil·làbica: lo_ca_tiu
Etimologia: del b. ll. locativus, -a, -um, íd.
    gramàtica
  1. masculí Cas de la declinació d’algunes llengües que indica el lloc on es realitza l’acció del verb.
  2. adjectiu Dit de la proposició que és introduïda per l’adverbi relatiu on, modificat o no per una preposició: on és?, d’on vens?
locatiu
Llegir més...