i mà | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran Diccionari de la llengua catalana

Etimologia: del ll. manus, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    [plural mans] femení
    1. anatomia animal Part terminal del braç, que comprèn el carp, el metacarp i els dits.
    2. per analogia anatomia animal Qualsevol dels dos peus de davant dels animals quadrúpedes.
    3. per analogia anatomia animal En els mamífers, extremitat posterior que té el dit gros oposable als altres.
    4. per analogia ramaderia Qualsevol dels quatre peus del bestiar d’escorxador un cop tallats.
    5. per analogia anatomia animal Trompa de l’elefant, especialment l’extrem prènsil.
    6. agafar (algú) per la mà Agafar-li la mà per sostenir-lo, ajudar-lo.
    7. ajuntar les mans Unir els palmells de les mans amb els dits estirats o bé entrecreuats els d’una mà amb els de l’altra en actitud de pregar, suplicar, etc.
    8. alçar la mà (a algú) Amenaçar de pegar amb la mà.
    9. alçar les mans al cel Aixecar els braços amb les mans obertes en actitud de súplica.
    10. allargar la mà Posar-la estesa i plana.
    11. allargar la mà figuradament Ésser caritatiu, generós.
    12. allargar (o parar) la mà figuradament Demanar diners, béns, etc., especialment estenent-la amb el palmell cap amunt.
    13. a mà (o a la mà) figuradament A l’abast, a la disposició. La casa és petita, i així ho tenim tot a la mà. No tenia el metre a mà i vaig mesurar-ho a pams.
    14. a mà alçada Dit del dibuix geomètric fet a mà, sense l’ajut de cap estri especial.
    15. a mà alçada ciències polítiques Dit de la votació pública en la qual hom emet el seu vot alçant la mà.
    16. a mà armada dret penal Expressió que designa els delictes perpetrats amb armes.
    17. a mans besades figuradament Amb molt de gust.
    18. a mans juntes figuradament Pregant molt.
    19. a mans plenes figuradament Abundantment.
    20. a mans salves figuradament Sense cap risc.
    21. anar (o parlar) amb el cor a la mà figuradament Comportar-se, parlar, amb sinceritat.
    22. anar de mà en mà (o passar per moltes mans) figuradament Passar del poder d’un al d’un altre successivament.
    23. anar-se’n (o tornar-se’n, etc.) amb les mans buides (o netes) figuradament No haver obtingut res.
    24. anar-se’n (o tornar-se’n, etc.) amb les mans plenes figuradament Haver obtingut molt.
    25. arribar a les mans figuradament Pegar-se dues persones o més.
    26. besar la mà Saludar algú besant-li la mà en senyal de cortesia.
    27. carregar la mà figuradament Excedir-se en una reprensió, en el preu de venda, etc.
    28. cloure (o tancar) la mà Arronsar-la aplicant els caps dels dits al palmell.
    29. cloure la mà figuradament Donar, algú, molt menys del que era d’esperar.
    30. deixar (alguna cosa) de les mans figuradament Deixar d’ocupar-se’n.
    31. de llarga mà figuradament De fa molt temps.
    32. de mà Manual. Una serra de mà.
    33. de mà Dit de certes coses que, per les seves dimensions reduïdes, poden ésser portades còmodament en la mà o amb les mans. Un sac de mà.
    34. demanar la mà (d’una noia) figuradament Demanar el consentiment del pare, el tutor, etc., per casar-s’hi.
    35. de mans lliures locució adjectiva Dit de l’accessori que, mitjançant un altaveu i un micròfon situats en l’aparell telefònic, permet mantenir una conversa sense necessitat d’agafar l’auricular.
    36. de primera mà Que és usat per primera vegada.
    37. de primera mà figuradament Dit de la notícia, la informació, la hipòtesi, etc., que prové directament de la font.
    38. descarregar la mà (sobre algú) figuradament Pegar-li.
    39. de segona mà Que ja ha estat usat anteriorment per una altra persona.
    40. de segona mà figuradament Dit de la notícia, la informació, la hipòtesi, etc., aconseguida indirectament.
    41. donar (o estrènyer, o encaixar, etc.) la mà Allargar la mà per tal d’estrènyer la d’una altra persona en senyal d’amistat, de reconciliació, de felicitació, etc.
    42. donar la mà (a algú) Prestar-li ajut.
    43. donar l’última (o la darrera) (a una cosa) figuradament Acabar-la, completar-la.
    44. donar-se la mà (o les mans) figuradament Agafar-se-la.
    45. en bones mans figuradament A cura d’una persona competent, interessada, etc. Hem deixat la casa en bones mans.
    46. enviar (algú) a fer la mà dialectal vulgarment Engegar-lo.
    47. escapar-se de la mà (una cosa, un fet, una situació, etc.) Quedar-se sense una cosa o perdre’n el control quan hom ja creia haver-ho aconseguit.
    48. escapar-se (o anar-se’n) (a algú) la mà (o anar-se’n de la mà [algú]) figuradament Excedir-se, especialment en la quantitat d’un ingredient.
    49. estar a les mans (o en la mà) (d’algú) Estar en el seu poder.
    50. estar deixat de la mà de Déu figuradament Ésser molt desgraciat.
    51. fer a mans (o donar en mà) figuradament Lliurar una cosa directament al seu destinatari.
    52. fer la mà dialectal vulgarment Masturbar-se un home.
    53. fer les mans figuradament Fer la manicura.
    54. fer mans i mànigues figuradament Esforçar-se molt, fer tot el possible. Han fet mans i mànigues per acabar a l’hora.
    55. fotre mà (a algú) col·loquialment Tocar-lo amb intenció eròtica.
    56. haver-hi (en un afer, un negoci, etc.) una mà oculta figuradament Haver-hi una persona que hi intervé secretament.
    57. lligar les mans figuradament Impedir d’obrar a algú. Aquells esdeveniments li van lligar les mans i ara no pot fer res.
    58. lligar-se les mans (o de mans) figuradament Privar-se la llibertat d’obrar.
    59. mà a mà Tots dos sols, sense cap avantatge per a cap dels dos. Es van menjar tot el formatge mà a mà.
    60. mà contracturada (o de faquir) patologia Contractura de la mà en flexió intensa, de tal manera que les ungles es claven en el palmell.
    61. mà de pinya patologia Deformació congènita o adquirida de la mà, caracteritzada pel doblegament d’aquesta sobre l’avantbraç, el qual acaba en un arrodoniment.
    62. mà de predicador patologia Actitud de la mà que consisteix en l’extensió forçada de la mà sobre l’avantbraç, amb flexió dels darrers dits i extensió dels primers.
    63. mà de simi patologia Atròfia del tènar, amb extensió permanent del polze, originada per una paràlisi del nervi mitjà.
    64. mà de trident patologia Aspecte característic de la mà en l’acondroplàsia; els dits són quasi de la mateixa llargària, i hi ha més separació entre el segon i el tercer.
    65. mà d’urpa patologia Aspecte de la mà degut a la paràlisi dels interossis i dels lumbricals.
    66. mà morta Mà que es deixa inerta i, així, obedient a qualsevol impulsió exterior.
    67. mans enlaire figuradament Comminació perquè posi les mans enlaire una persona que hom vol capturar com a garantia que no atacarà.
    68. mà obstètrica patologia Contracció de la mà amb el polze en adducció forçada i els altres dits ajuntats entre ells formant un con.
    69. mà sobre mà (o una mà sobre l’altra, o les mans plegades, o amb les mans a la butxaca) figuradament Inactiu, sense fer res.
    70. mà suculenta patologia Tumefacció de la cara dorsal de la mà i engrossiment fusiforme dels dits.
    71. no deixar de la mà figuradament Ocupar-se, treballar, sense intermissió, en un afer.
    72. no tenir prou mans per a fer (una cosa) figuradament No donar l’abast a fer-la.
    73. obrir la mà Estendre-la.
    74. obrir la mà figuradament Donar amb liberalitat.
    75. obrir la mà figuradament Moderar el rigor.
    76. parlar amb les mans figuradament Gesticular molt en parlar.
    77. per mà de figuradament Per mitjà de.
    78. per sota mà figuradament Ocultament, en secret.
    79. picar de mans Batre una mà contra l’altra, per cridar algú, per aplaudir o manifestar satisfacció, etc.
    80. poder-se donar la mà (dues persones) figuradament Ésser l’una digna de l’altra, patir dels mateixos defectes, tenir els mateixos gusts, etc.
    81. portar (o tenir) entre mans (un afer) figuradament Ocupar-se’n.
    82. posar la mà en (un afer) Cooperar-hi.
    83. posar la mà (o les mans) al foc figuradament Assegurar fermament la certesa d’una cosa.
    84. posar mà (o mans) a l’obra figuradament Emprendre un treball, una activitat, etc. Apa, nois, mans a l’obra, que és tard i vol ploure!
    85. posar-se la mà al pit figuradament Reflexionar interrogant-se la consciència.
    86. rentar-se’n les mans figuradament Disculpar-se, eludir la responsabilitat d’una cosa.
    87. sortir-ne (o anar-se’n, o tornar-se’n, etc.) amb les mans al cap figuradament Acabar malparat en una disputa, discussió, etc., o ésser desatès en una petició o pretensió.
    88. tenir (algú) la mà foradada (o les mans foradades) figuradament Ésser malgastador.
    89. tenir (algú) la mà pesada figuradament Fer mal quan pega.
    90. tenir (algú) les mans brutes figuradament Haver fet guany il·lícit en un afer.
    91. tenir les mans lligades (o lliures) figuradament Estar algú impedit, o no, d’obrar.
    92. tenir (algú) les mans netes figuradament No haver fet guany il·lícit en un afer.
    93. tenir mà esquerra figuradament Tenir habilitat per a aconseguir les coses indirectament.
    94. tenir per la mà figuradament Tenir algú pràctica, habilitat, a fer alguna cosa.
    95. treure (a algú) d’entre mans (alguna cosa) figuradament Privar-lo de continuar ocupant-se’n intervenint-hi.
    96. untar les mans (a algú) figuradament Subornar-lo donant-li diner, regals, etc.
    97. untar-se les mans figuradament Apropiar-se algú fraudulentament una part dels béns que administra, especialment diners.
    98. venir a les mans figuradament Començar a anar a cops.
    99. venir amb les mans netes figuradament Pretendre una cosa sense haver fet cap mèrit per a obtenir-la.
  1. figuradament
    1. La mà com a òrgan de treball per a fer alguna cosa. Té molta mà per a fer ocells de paper.
    2. per extensió Persona que realitza una cosa, artista. Dos retrats de la mateixa mà.
    3. plural Treball manual esmerçat en una obra. El vestit costa dos-cents euros: cent cinquanta de roba i cinquanta de mans.
    4. a mà Dit de qualsevol cosa feta o fabricada amb les mans, sense màquina. Taps fets a mà.
    5. de pròpia mà autògraf 1. Carta de pròpia mà.
    6. de pròpia mà Personalment. Han lliurat el paquet de pròpia mà.
    7. ésser males mans Ésser maldestre.
    8. donar un cop de mà (a algú) Ajudar-lo en una feina, en una acció, etc. Em canso, dona’m un cop de mà.
    9. mà d’obra economia Treball físic incorporat a un procés de producció.
    10. mà d’obra economia Total d’obrers assalariats d’un sector o un país determinats.
    11. mà invisible economia Concepte introduït per designar la regulació espontània que s’assoleix en el funcionament de l’economia i de la societat en general si hom deixa que els individus actuïn d’acord amb el principi de l’obtenció del màxim benefici individual.
    12. tenir bones mans Tenir molta habilitat.
    13. tenir la mà (o les mans) trencada (o trencades) (en una feina o activitat) Estar-hi molt versat, tenir-hi molta experiència.
    14. treballar a mans indústria tèxtil Teixir per a altri un fabricant que posseeix pocs telers, anomenat drapaire.
    1. Costat dret o esquerre. A una mà hi ha el rec, a l’altra el camí.
    2. a mà dreta (o a mà esquerra) figuradament A la banda o la regió que correspon al costat dret o esquerre d’algú.
    3. ésser la mà dreta (d’algú) figuradament Ésser el seu principal col·laborador, auxiliar, etc. El director general és la mà dreta del ministre.
    4. saber (algú) on té la mà dreta figuradament Estar ben assabentat o ben orientat en la qüestió que tracta.
  2. [generalment en plural] figuradament
    1. Possessió personal. En morir el pare, les terres passaren a les mans dels fills.
    2. Control, direcció, cura. L’empresa ha caigut a mans d’una nova direcció.
    3. fer a mans Lliurar.
    4. posar (alguna cosa) a les mans de (algú) Procurar-li’n la possessió.
    5. posar-se (algú) a les mans de (un altre) Confiar-se a la seva cura.
    1. Posseïdor. Aquestes vinyes han mudat de mà.
    2. mà forta dret Gent armada per a fer complir el que el jutge mana.
    3. mà lliure dret Propietat de béns el domini dels quals és alienable per prescripció legal.
    4. mà morta dret Propietat de béns de tota mena, el domini dels quals era inalienable per prescripció legal.
    1. Cadascuna de les etapes que comporta l’execució d’una obra. Donar l’última mà a una feina.
    2. especialment Cadascuna de les capes de pintura d’una pintada.
    1. Representació convencional d’una mà amb l’índex estès, per a indicar una direcció, cridar l’atenció sobre un paràgraf, etc.
    2. heràldica Representació heràldica de la mà.
  3. arts gràfiques Conjunt de vint-i-cinc plecs de paper, que correspon a la vintena part d’una raima.
  4. història Estament, classe social.
  5. jocs d’entreteniment
    1. En certs jocs, cada donada o passada.
    2. ésser mà (o tenir la mà) En certs jocs de cartes o de fitxes, ésser el primer en l’ordre dels jugadors.
    3. ésser mà (o tenir la mà) Ésser el qui rep la primera carta o fitxa quan hom en fa el repartiment i el qui juga o tira primer en començar el joc.
    4. ésser mà (o tenir la mà) En els jocs de pilota, tenir aquesta a les mans amb dret a llançar-la.
    5. guanyar per mà En certs jocs de cartes o de fitxes, guanyar perquè hom té la mà o és més a la vora del qui és mà.
    6. guanyar per mà figuradament Anticipar-se a un altre en la consecució d’alguna cosa.
    7. perdre la mà En certs jocs de cartes o de fitxes, deixar la preferència, el primer en l’ordre, a un altre dels jugadors.
  6. mà de morter Maça amb què hom pica o remena el que hi ha en el morter.
  7. una mà de figuradament Un gran nombre. En David té una mà de camises!
Llegir més...