i macabeu | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

macabeu | macabea

Partició sil·làbica: ma_ca_beu
Etimologia: del nom bíblic dels germans Macabeus, sense que se’n pugui justificar l’aplicació (v. macabre)
  1. Bíblia
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als macabeus.
    2. masculí i femení Nom amb què hom designa cadascun dels descendents del sacerdot Mataties, de la família asmonea.
    3. masculí plural En la tradició cristiana, nom amb què són coneguts els set germans que, juntament amb llur mare, foren martiritzats en temps de la dominació selèucida.
  2. adjectiu i masculí i femení Asmoneu.
  3. masculí viticultura, indústries vinícoles
    1. Varietat de vinya que produeix un raïm de gra mitjà, blanc i molt dolç.
    2. Raïm de vinya macabeu.
    3. Vi elaborat amb raïm macabeu, blanc i licorós.
macabeu
Llegir més...