OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

magníficat

Etimologia: del ll. magnificat, 3a persona del present de magnificare ‘magnificar’
masculí Bíblia i litúrgia Càntic (anomenat així pel seu primer mot, en llatí) que l’evangeli de Lluc posa en boca de Maria, quan aquesta visità la seva cosina Elisabet.
magníficat

Llegir més...