OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

mentida

Etimologia: del ll. vg. mentīta, del participi fem. de mentīri ‘mentir’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Afirmació conscient d’una cosa que no respon a la veritat. Dir una mentida, mentides. Això que dius és una mentida, és mentida.
    2. dic mentida Expressió amb què hom introdueix una rectificació a allò que acaba de dir. Dic mentida: va fer-ho en Joan, i no pas en Jaume.
    3. dir més mentides que el diari (o que una llebre no fa salts) Ésser molt mentider.
    4. mentida pietosa Mentida inspirada per la pietat, la compassió.
    5. semblar mentida Ésser, alguna cosa, tan sorprenent, tan anormal, tan reprovable, etc., que sembla impossible. Sembla mentida que encara no ho sàpiga. Quina poca responsabilitat: sembla mentida! Encara que sembli mentida, l’han aprovat.
  1. El fet de mentir.
  2. per extensió Engany, il·lusió.
mentida

Llegir més...