i mercader | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Cronologia
Diccionaris de la llengua
Diccionaris bilingües
Divulgació científica
Diccionaris enciclopèdics
Estadístiques
Obres temàtiques
  •    De lliure accés
  •    Prèmium
  •    Accés exclusiu subscriptors Anuari 2014

Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mercader | mercadera

Etimologia: de mercat 1a font: 1251
  1. masculí i femení Persona que comercia a l’engròs en tota mena de productes i amb un abast internacional.
  2. masculí història A l’antic règim, membre d’un estament (estament mercader) que comprenia les professions lligades al comerç a l’engròs, els banquers i canviadors, els arrendadors d’imposicions i altres negociants.
  3. mercader de draps història Als segles XVII i XVIII, als Països Catalans, botiguer de tall o menestral dedicat a la venda de draps de llana.
  4. mercader de teles història Mercer.
  5. mercader de vara història A València, botiguer de teixits de llana, seda i teles.
mercader

Subscriu-te al newsletter

He llegit i accepto la política de privacitat
Llegir més...