OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran Diccionari de la llengua catalana

mirador | miradora

Etimologia: del ll. mirator, -ōris ‘admirador’ 1a font: 1460, Roig
  1. adjectiu i masculí i femení Que mira. És una noia que té molts miradors.
  2. masculí arquitectura i construcció
    1. Tribuna o balcó cobert i tancat amb vidres.
    2. Element arquitectònic emplaçat de manera que, d’allí estant, hom pot mirar al lluny, contemplar una vista interessant, etc.
    3. Espiera.
mirador

Llegir més...